<h1>Plegui, president</h1>

Xavier Rius, director d'e-notícies:

 ...vostè està a punt de portar-nos al desastre. Tot el que passi a partir d’ara serà responsabilitat seva. Seva i de tots els que li han estat fent la gara-gara. Per això fa molta gràcia que ara descobrim, a través de La Vanguardia, que té el Govern dividit. Ara? Un home de la talla intel·lectual de Mas-Colell no ho veia?.

(...)

No cal dir que, si hem arribat fins aquí, és també perquè els mitjans de comunicació ens ho hem empassat tot. Ho he dit en altres ocasions: el procés acabarà amb la credibilitat de la premsa. Ja res serà igual.

(...)  

El problema és que viu dins una bombolla. La versió autòctona del famós síndrome de la Moncloa de la Transició aplicada al Palau de la Generalitat. Sí, Televisió de Catalunya és líder, però l'octubre amb només el 13% d'audiència. Mentre que El Punt-Avui i l'Ara, dós mitjans incondicionals del procés, venen 24.000 i 15.000 exemplars, respectivament.

(...)

Si Madrid suspèn l’autonomia no serà culpa de Madrid, serà també culpa nostra. Per descomptat, si això passa mitja Catalunya sortirà al carrer. Podria fer enlairar definitivament l’independentisme. Superar aquella barrera natural del 50% de les enquestes del CEO. Però no si ens convé com a país un altre 6 d’octubre. Una altra ensopegada en la nostra atzarosa història. És entrar en l’espiral del com pitjor, millor. Això que ho faci la CUP, encara. Però vostè?. Vostè no era el president d'un govern business friendly?.

Perquè, amb franquesa, és de bojos iniciar un procés de desconnexió amb Espanya amb el president i el govern en funcions. Miri, 62 diputats és un bon resultat electoral. Fins i tot un gran resultat electoral si hi sumés els 10 de la CUP. Però no n’hi ha prou: és el 48% dels vots, no arriben ni al 50%. El 36% de tot el cens electoral.

Com es pot, doncs, deixar l’agenda política en mans de la CUP? Però si detenen uns anarquistes acusats de posar artefactes explosius i li anul·len una reunió. Després encara van a una mani que acaba amb incidents. President, el dia del segrest del Parlament els de la CUP estaven a l’altra banda, oi que m’entén?.

(...)

Tot perquè el procés ha esdevingut una operació de salvament personal. Ara es fa el Lluis Companys però fins l’any 2000 vostè és deia Arturo. Vostè s’ha llegit la biografia oficial que té penjada a la web? No hi ha èpica. Ja sé que, per edat, no podia córrer davant dels grisos, però és que no anava ni a les Diades. (...) 

Tot el procés acabarà, doncs, amb un gatillazo -quasi en el sentit sexual del terme-, un tret per la culata, una operació fallida. Estem a punt de tirar per la borda 30 anys d’autogovern. D’acord, no és gaire, som una comunitat autònoma. Però fins ara ens havien dit que era el major període d’autogovern en els darrers 300 anys i, recoi, és veritat.

Això és el pitjor: si hi havia cap possibilitat de ser independents l'hem malmesa. No podrem tornar a aixecar el cap en dues o tres generacions.  

(...)

A més, a Europa estem sols. A Pujol -sí: a Pujol- almenys el rebien a les cancelleries europees: Helmut Köhl a Alemanya, Jacques Chirac a França, Romano Prodi a Itàlia. Els emperadors del Japó o el rei Hassan del Marroc. Vostè va a Brussel·les i no passa del comissari de Transports de la UE. Xavier Sala i Martín li organitza una conferència a la Universitat de Columbia -suposo que a canvi del programa a TV3- i l’únic que el rep és la relacions públiques del museu de l’11-S!.

El pitjor de tot sap què és? Que ho sabien, sabien que estan jugant en foc, sabien que tot plegat és una fugida endavant. Un mes després d’anar junts amb Esquerra per evitar una desfeta a Convergència, divendres passat sortien Josep Rull i Marta Rovira i deien que ara anirien separats per “maximitzar” l’espai electoral. Ens prenen per imbècils?.

(...)

Sí, ja sé que diuen que és guerra bruta de l’Estat contra el procés, però no ho he tornat a sentir d’ençà de totes les revelacions sobre la família de l’expresident Pujol. Pel que fa al cas del presumpte 3% el porta un jutge del Vendrell que obeeix al nom gens sospitós de Josep Bosch Mitjavila.

Vostè és un crack, president, perdoni l'expressió: s’ho ha carregat tot. Va convocar eleccions anticipades quan tenia 62 diputats!. Però si allò era un paradís parlamentari!. Hi havia cops de colze per pactar amb vostè. Llavors va sortir investit amb l’abstenció del PSC i va pactar el pressupost amb el PPC.! Ara només té la CUP. Ningú vol saber res de vostè.

Si calia escoltar el carrer i tota la pesca. Però va perdre dotze diputats de cop. Potser no calia dimitir perquè al capdavall encara havia guanyat i el seu partit tenia 50 escons: era la força majoritària. Però llavors hagués hagut de sortir i fer com Felipe González el 1996: he entès el missatge.

En canvi, va fer exactament el contrari: no només no va variar el rumb, sinó que va pitjar l'accelerador. Ara torna a avançar eleccions i aconsegueix el mateix resultat que tenia el 2010: 62 escons!. Però la seva carrera política depèn de la CUP. El que deia: una fugida endavant.

(...)

Però crec, honestament, que està a les acaballes de la seva carrera política. No sortir investit és una putada, però governar amb la CUP serà un calvari. Amb franquesa, no sé què és pitjor.

Per això, si s'entesten a no votar-lo té dues opcions: la primera és tornar a convocar eleccions anticipades. Les terceres en cinc anys.  

(...) 

L’altra opció és anar-se’n per la porta gran. Si anuncia ara solemnement, en una declaració a la Sala Gòtica de Palau, que plega passarà a la història. La pilota quedarà en mans de la CUP i no es descartable que el seu partit pugui governar o fer un bon resultat als popers comicis amb un sacrifici personal com aquest.

Sí, ha de ser dur plegar abans d’hora. Sobretot després del bany de masses del passat 15 d’octubre amb aquells 400 alcaldes. Tots de Convergència o d’ERC llevat la de Badalona, tot sigui dit. Però en política es pot passar del cel a l’infern en un parell d’hores. Més val sortir com un heroi abans no el facin fora.

És veritat que se n’anirà a casa amb una causa pendent al TSJC -la veritable raó per la qual el seu partit vol que continuï de totes totes- però Joana Ortega també està encausada i ja no és ni diputada. Mentre que, vostè que mira tant a Escòcia, l'Alex Salmond va plegar com un senyor quan va perdre el referèndum. En fi, si no ho diu ningú més llevat Carme Chacón ho diré jo encara que sigui un mindundi: plegui, president. Ha arribat l’hora del relleu".